La síndria és el fruit de la sindriera, planta anual de la família de les cucurbitàcies, de tiges asprament peloses i flors grogues. És un aliment que conté molta aigua i és pobre en nutrients, tot i que també conté quantitats moderades de vitamines B i C, així com potassi.
És diürètica i es diu que el seu consum ajuda a baixar la tensió arterial. A més a més, degut al seu baix contingut calòric és un element habitual en algunes dietes de control de pes.
Es planta a una distància de 200-250 cm entre línies, i de 70-100 cm entre plantes.
Sol patir plagues de pugó, mosca blanca i oïdi. També pot ser afectada per l'aranya roja o el míldiu.
S'ha de tenir en compte que és una planta enfiladissa o rastrera, amb un creixement molt ràpid que es pot arribar a estendre uns quants metres. Així doncs cal ser plantada en un lloc força espaiós. És una planta d'estiu que li agrada força la calor i la llum.
Té un cicle bastant llarg, i pot ser que en zones fredes o d'estius curts, no tingui temps a desenvolupar-se del tot i faci els fruits petits.
De la mateixa manera que passa amb el meló, per evitar que la planta envaeixi massa espai i també per aconseguir fruits més grossos, es recomana esporgar la planta. El més comú és deixar dues primeres branques i, un cop la planta tingui 4 o 5 flors, anar escapçant els brots que neixen, per tal que la planta produeixi només aquests 4 o 5 fruits de forma idònia.
S'aconsella plantar més d'una planta per garantir una bona pol·linització.
Síndria negre llisa
Síndria ratllada
Síndria empeltada
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre |
| Trasplantació | Recol·lecció |
Pell de gripau
Pell groga
La síndria és el fruit de la sindriera, planta anual de la família de les cucurbitàcies, de tiges asprament peloses i flors grogues. És un aliment que conté molta aigua i és pobre en nutrients, tot i que també conté quantitats moderades de vitamines B i C, aixi com potassi.
És diürètica i es diu que el seu consum ajuda a baixar la tensió arterial. A més a més, degut al seu baix contingut calòric és un element habitual en algunes dietes de control de pes.
MARC DE PLANTACIÓ
Es planta a una distància de 200-250 cm entre línies, i de 70-100 cm entre plantes.
MALALTIES
Sol patir plagues de pugó, mosca blanca i oïdi. També pot ser afectada per l'aranya roja o el míldiu.
CONSELLS DE CULTIU
S'ha de tenir en compte que és una planta enfiladissa o rastrera, amb un creixement molt ràpid que es pot arribar a estendre uns quants metres. Així doncs cal ser plantada en un lloc força espaiós. És una planta d'estiu que li agrada força la calor i la llum.
Té un cicle bastant llarg, i pot ser que en zones fredes o d'estius curts, no tingui temps a desenvolupar-se del tot i faci els fruits petits.
De la mateixa manera que passa amb el meló, per evitar que la planta envaeixi massa espai i també per aconseguir fruits més grossos, es recomana esporgar la planta. El més comú és deixar dues primeres branques i, un cop la planta tingui 4 o 5 flors, anar escapçant els brots que neixen, per tal que la planta produeixi només aquests 4 o 5 fruits de forma idònia.
S'aconsella plantar més d'una planta per garantir una bona pol·linització.
CALENDARI DE CULTIU
És diürètica i es diu que el seu consum ajuda a baixar la tensió arterial. A més a més, degut al seu baix contingut calòric és un element habitual en algunes dietes de control de pes.
Es planta a una distància de 200-250 cm entre línies, i de 70-100 cm entre plantes.
Sol patir plagues de pugó, mosca blanca i oïdi. També pot ser afectada per l'aranya roja o el míldiu.
S'ha de tenir en compte que és una planta enfiladissa o rastrera, amb un creixement molt ràpid que es pot arribar a estendre uns quants metres. Així doncs cal ser plantada en un lloc força espaiós. És una planta d'estiu que li agrada força la calor i la llum.
Té un cicle bastant llarg, i pot ser que en zones fredes o d'estius curts, no tingui temps a desenvolupar-se del tot i faci els fruits petits.
De la mateixa manera que passa amb el meló, per evitar que la planta envaeixi massa espai i també per aconseguir fruits més grossos, es recomana esporgar la planta. El més comú és deixar dues primeres branques i, un cop la planta tingui 4 o 5 flors, anar escapçant els brots que neixen, per tal que la planta produeixi només aquests 4 o 5 fruits de forma idònia.
S'aconsella plantar més d'una planta per garantir una bona pol·linització.
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre |
| Trasplantació | Recol·lecció |