TOMÀQUET
(Lycopersicon lycopersicum)


El tomàquet és el fruit de la tomaquera, planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de flors grogues. Prové de l'Amèrica tropical, i va ser introduïda a Europa al segle XVI, però no va ser fins al segle XVIII que es va cultivar per ús alimentari. Avui en dia és considerada l'hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines.

El tomàquet és un fruit amb un contingut elevat de vitamines (A, C i E) i minerals, com el calci, el fòsfor i el ferro. El seu color vermell és degut a la presència d'un antioxidant, que ajuda a prevenir alguns càncers. També es diu que és apropiat contra el colesterol i la hipertensió.


MARC DE PLANTACIÓ

Es planta a una distància de 80-100 cm entre línies, i de 40-60 cm entre plantes. És una planta que precisa de tutor o canya.


MALALTIES

Les plagues més habituals a les tomaqueres són la mosca blanca, l'aranya roja, els pugons i algunes espècies d'erugues que perforen els fruits. En els últims anys ha aparegut una plaga nova, anomenada "tuta", que ha de ser tractada amb productes molt específics.

També és sensible a diverses malalties causades per fongs, com el míldiu, que provoca taques que acaben assecant tota la fulla.

Un dels problemes més comuns és el conegut com a "cul cagat" o necrosi apical, que consisteix en la putrefacció de la part inferior del fruit, que s'ennegreix i s'enfonsa. Aquest problema se sol atribuir a falta de calç en el terra, o degut a un rec poc uniforme. Un dels altres problemes que pot presentar la tomaquera és l'esquerdat del fruit, que sol ser degut a un estrès de la planta per l'alta temperatura a ple estiu.


CONSELLS DE CULTIU

La tomaquera és una planta de clima càlid, exigent en adob i que vol ser regada freqüentment.

La majoria de varietats que existeixen són de mata alta. Així doncs, caldrà posar-hi un tutor o canya a cada planta per tal que, a mesura que creixi, es pugui anar lligant.

Una de les feines més importants que comporta la tomaquera és la d'esporgar-la a mesura que vagi creixent. Consisteix a deixar un o dos brots principals, i en aquests deixar-hi uns quants ramells de flors. Per aconseguir-ho, s'aconsella treure amb els dits o les ungles tots els brots que surten en les axil·les foliars dels talls principals que deixarem.
Sempre és recomanable extreure els brots quan aquests són petits, i també és millor anar deixant per més endavant l'extracció del brot de la fulla superior, per garantir que la tomaquera seguirà creixent. D'aquesta manera aconseguim que la planta quedi més airejada, cosa que fa que tingui menys possibilitats d'agafar malalties, al mateix temps que permet un millor desenvolupament del tamany dels fruits que deixem.



CALENDARI DE CULTIU




LES NOSTRES VARIETATS

Tomàquet verd d'amanir (tomàquet palosanto o tres cantos i híbrids)
Tomàquet de penjar o tísic (rodó i tipus Montgrí)
Tomàquet de Montserrat
Tomàquet de Rosa ple
Tomàquet de pera (rastrer o de canya)
Tomàquet tres caires, esquena verd o del Benach
Tomàquet supergros
Tomàquet Cherry i Cherry de pera
Tomàquet negre
Tomàquet de branca o de ramell
Tomàquet Raf
Tomàquet d'amanir rastrer
Tomàquet Pera de Girona
Tomàquet Cor de bou
Tomàquet pebrot NOVETAT!

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Trasplantació Recol·lecció
TOMÀQUET
(Lycopersicon lycopersicum)




LES NOSTRES VARIETATS

Tomàquet verd d'amanir (tomàquet palosanto o tres cantos i híbrids)
Tomàquet de penjar o tísic (rodó i tipus Montgrí)
Tomàquet de Montserrat
Tomàquet de Rosa ple
Tomàquet de pera (rastrer o de canya)
Tomàquet tres caires, esquena verd o del Benach
Tomàquet supergros
Tomàquet Cherry i Cherry de pera
Tomàquet negre
Tomàquet de branca o de ramell
Tomàquet Raf
Tomàquet d'amanir rastrer
Tomàquet Pera de Girona
Tomàquet Cor de bou
Tomàquet pebrot NOVETAT!
El tomàquet és el fruit de la tomaquera, planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de flors grogues. Prové de l'Amèrica tropical, i va ser introduïda a Europa al segle XVI, però no va ser fins al segle XVIII que es va cultivar per ús alimentari. Avui en dia és considerada l'hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines.
El tomàquet és un fruit amb un contingut elevat de vitamines (A, C i E) i minerals, com el calci, el fòsfor i el ferro. El seu color vermell és degut a la presència d'un antioxidant, que ajuda a prevenir alguns càncers. També es diu que és apropiat contra el colesterol i la hipertensió.


MARC DE PLANTACIÓ

Es planta a una distància de 80-100 cm entre línies, i de 40-60 cm entre plantes. És una planta que precisa de tutor o canya.


MALALTIES

Les plagues més habituals a les tomaqueres són la mosca blanca, l'aranya roja, els pugons i algunes espècies d'erugues que perforen els fruits. En els últims anys ha aparegut una plaga nova, anomenada "tuta", que ha de ser tractada amb productes molt específics.
També és sensible a diverses malalties causades per fongs, com el míldiu, que provoca taques que acaben assecant tota la fulla.
Un dels problemes més comuns és el conegut com a "cul cagat" o necrosi apical, que consisteix en la putrefacció de la part inferior del fruit, que s'ennegreix i s'enfonsa. Aquest problema se sol atribuir a falta de calç en el terra, o degut a un rec poc uniforme. Un dels altres problemes que pot presentar la tomaquera és l'esquerdat del fruit, que sol ser degut a un estrès de la planta per l'alta temperatura a ple estiu.


CONSELLS DE CULTIU

La tomaquera és una planta de clima càlid, exigent en adob i que vol ser regada freqüentment.
La majoria de varietats que existeixen són de mata alta. Així doncs, caldrà posar-hi un tutor o canya a cada planta per tal que, a mesura que creixi, es pugui anar lligant.
Una de les feines més importants que comporta la tomaquera és la d'esporgar-la a mesura que vagi creixent. Consisteix a deixar un o dos brots principals, i en aquests deixar-hi uns quants ramells de flors. Per aconseguir-ho, s'aconsella treure amb els dits o les ungles tots els brots que surten en les axil·les foliars dels talls principals que deixarem. Sempre és recomanable extreure els brots quan aquests són petits, i també és millor anar deixant per més endavant l'extracció del brot de la fulla superior, per garantir que la tomaquera seguirà creixent. D'aquesta manera aconseguim que la planta quedi més airejada, cosa que fa que tingui menys possibilitats d'agafar malalties, al mateix temps que permet un millor desenvolupament del tamany dels fruits que deixem.



CALENDARI DE CULTIU

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Trasplantació Recol·lecció