(allium porrum)
Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies, d’olor característica, amb el bulb simple i allargat, comestible i conreat des de molt antigament. És originària d’Europa i l’Orient Mitjà.
És una planta molt rica en nutrients i molècules que protegeixen de les malalties cardiovasculars. Destaca per tenir un gran contingut de vitamines A, C i E, així com potassi i calci.
Té un elevat contingut en fibra, cosa que li atribueix propietats diürètiques.
Es consumeix el seu bulb i les fulles com a condiment o en amanides, cru o cuit.
Es planta a una distància de 30-40 cm entre línies, i de 10-20 cm entre plantes.
Les malalties o problemes que pot presentar són similars als de la ceba, però és més sensible a la presència de pugons.
És una planta de creixement lent que vol ser regada amb regularitat. Per aconseguir el blanquejament de les fulles se solen calçar a mesura que la planta va creixent. Si allarguem massa el moment de la collita el bulb es trenca, com si rebentés.
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Transplantació: | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . |
| Recol·lecció: | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . | . |
